Evan Almighty

Una producció americana de l'any 2007, amb un protagonista ja conegut de l'entrega anterior. Steve Carrell representa el nou escollit per Déu, representat per en Morgan Freeman, per portar a l'era moderna el mite de l'arca de Noè. Es tracta d'un llargmetratge de 95 minuts de duració, dirigida per Tom Shadyac. Entre d'altres actors que podem destacar, Lauren Graham, John Goodman, Johnny Simmons o Jonah Hill.
Produida per la més que coneguda productora Universal Pictures en col·laboració amb Spyglass Entertainment.
Comentari:
Una pel·lícula que sens dubte, pot ser criticada des de la direcció a la concepció religiosa que presenta. Recordem la primera pel·lícula d'aquesta petita saga de dues films, "Como Dios" on podem veure una concepció de divinitat com quelcom totpoderós, però, també, amb un caràcter humà i pensador. A la primera entrega, vam veure en Jim Carrey interpretar el paper d'humà i Déu, una barreja que ens recorda, clarament, a les primeres premisses que trobem en la concepció del món que coneixem i en la creació. Déu va crear els humans a imatge i semblança seva, per tant, aquest element, pot ésser el primer detonant que podem relacionar amb la primera pel·lícula i la que podem veure amb més claredat.
El que ens escau en aquest comentari és el reflex de la mitologia Jueva i Cristiana que trobem en els antics escrits d'ambdues religions.Tot plegat, representen l'explicació de la creació i l'inici de la Humanitat Jueva i Cristiana, així com altres mites com la creació de l'univers en set dies de Yahvé o el mite d'Adán i Eva com a primers pares. Altrament, aquesta mitologia va definir el camí que calia seguir en la concepció religiosa que pertoca a cadascuna (Judaisme i Cristianisme) com religions monoteistes, és a dir, amb una sola divinitat, i amb la institució del dia festiu: el Dissabte per als Jueus i el Diumenge per als Cristians. La conclusió final a la que ens porten aquests mites, engloben a Déu o Yahvé com la divinitat que tot ho pot i creador de tot, que pot intercedir en el regne diví i terrenal perquè ell n'és el creador.
La pel·lícula que comentem en aquest portal, ens mostra un clar paral·lelisme amb el mite de l'arca de Noé, ambientada en l'época moderna del segle XXI i una societat profundament americana.
En aquest escrit caldrà fer esment a tres elements fonamentals que engloben la religió: Els deixebles, el mite i la seva versemblança i finalment, des d'una vessant purament Cristiana, l'enfrontament amb les autoritats i els poders.
Humilitat com a ésser humà, però amb caràcter de Noè.
En primer lloc, podem observar un protagonista humil i totalment humà, que el director recupera de l'anterior entrega de la saga, per tal de reconvertir-lo en una divinitat pròxima i propera als seus creients, els anomenats deixebles. En aquest film, es mostren uns humans completament desconfiats, absurds i ignorants al fet que hi pugui haver un diluvi universal. Neguen des d'un principi la possibilitat que un ésser humà hagi pogut relacionar-se amb Déu i hagi pogut transmetre el missatge de Déu. Podem considerar-lo un repàs de tots els models de l'ésser que hi ha hagut al llarg de la història. Un humà aterrat a la possibilitat de canvi i temorós de sentir la possible veritat; des de la història romana a l'actual.
En segon lloc, es presenta el mite com una recreació de la història mitlògica i divina. La prova que posa Déu als seus seguidors, representa la confiança i la fe que hi predomina en les seves ànimes.
Un acte que s'ha anat repetint en totes les religions que coneixem, el determini de la fidelitat a un Déu totpoderós, i l'adoració a aquesta divinitat; la Prova. En aquesta pel·lícula es porta de mala manera la recreació del mite. Sembla una presentació o explicació breu del que va poder ser el mite i una representació infantil i desfassada del concepte de fe i creença.
Tot plegat ens porta a la lluita amb els poders polítics que veiem reflectits en la pel·lícula, que s'assembla a les discussions de Jesús amb les autoritats Islàmiques en els primers anys des del seu naixement. La lluita constant de l'Evan per fer entendre la societat que existeix la possibilitat del diluvi universal i que cal creure en una divinitat per a la salvació. Representa el contacte de Déu amb la gran ciutat de Jerusalem, per portar el seu missatge també a les classes dirigents (els caps de l'Evan), que el rebutjen i acaben crucificant Jesús. El film, planteja un final alternatiu, en el qual Déu segueix sent una divinitat, però triomfadora dels seus propòsits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario