Luces del Norte (Golden Compass)

La Bruixola Daurada. 
Una pel·lícula basada en la novel·la "luces del norte" de Phillip Pullman. Es tracta d'una primera part de la trilogia de "la materia oscura", els desenllaços i peripècies que succeeixen en un seguit de móns i realitats paral·leles. En aquesta primera part es narra la història d'una jove de 12 anys que lluita per salvar un amic. Pel camí es troba un seguit de criatures, que representen les ànimes de cada humà, els Daimonions.  No obstant això, la protagonista es trobarà amb un govern anomenat magisterium que segresta els infants i pretén establir l'ordres amb puny de ferro. 


Títol: La Bruixola Daurada The Golden Compass
Any: 2007
Duració: 110 minuts.
País: Estats Units
Director: Chris Weitz 
Guió: Novel·la de Phillip Pullman. Tom Stoppard.
Música:  Alexandre Braham
Actors: Dakota Blue Richards, Nicole Kidman, Daniel Craig, Sam Elliot, Eva Green, Tom Courtenay, Simon McBurney, Jim Carter, Ben Walker, Charlie Rowe, Clare Higgins, Derek Jcobi. 
Productora: New Line cinema

Comentari: 

Una de les pel·lícules més criticades per la relació que s'estableix entre Déu i el concepte d'ànima. Les crítiques postulen que es deixa en evidència l'entitat religiosa catòlica, i queda titllada com un organisme corrupte i maligne. No obstant això, són els nens els principals afectats, que, en favor de conservar la seva ànima (l'animal que representa l'ànima, i que pot adoptar diferents formes), han d'oposar-se a la tirania del magisterium, entés com l'organisme catòlic. El mateix Phillip Pullman, sense negar les seves intencions, va esmentar que criticava la religió que s'apodera de tot pensament, i que no era res més que un paral·lelisme amb una realitat imaginaria.

Tret de totes les crítiques vers la religió catòlica i l'organimse religiós, considerem un altre element cabdal a comentar. És precisament el concepte d'ànima el que ens ha cridat l'atenció. Cal comentar dos aspectes similars  que semblen mantenir una estreta relació amb l'ànima.

En primer lloc, no podem parlar d'ànima sense parlar de Plató. La relació entre l'ànima i el cos es presenta com una necessitat sense la qual no es pot viure. Al final del film, veiem el que succeeix a un infant quan es separa el seu avatar o Daimonion del cos, en aquell moment, l'ànima i el cos queden completament separada i, per tant, deixa d'haver-hi vida. Per Plató, el cos era una representació en un món material: un cos format per una ànima, que era la veritat, és a dir, el que en realitat existia en un món anomenat supracelest o món de les idees. A la pel·lícula, observem que ànima i cos van lligats estretament, i l'un sense l'altre no poden existir, es transforma en partícules daurades i acaba desapareixent de la realitat.

En segon lloc, i estretament lligada a la concepció platónica, l' hinduisme tracta l'ànima com quelcom immaterial. El Brahaman, entés com un tot universal, es separa en petites porcions i d'aquestes en sorgeix l'ànima. Es tracta d'una ànima individual anomenada Atman, que serà jutjada pels actes que durà al llarg de la vida. L'ànima que es representa en forma d'animal a la pel·lícula, el podem entendre com una representació d'aquest Brahaman i les petites porcions que el formen. L'atman seria el cos dels infants o dels personatges que posseeixen aquest Daimonion, que haurà d'estar lligat a la seva ànima.

Finalment, no podem oblidar el concepte de Déu cristià que apareix al final de la trilogia. Es tracta d'un Déu que queda relegat a condició igualitària amb els éssers humans. Als llibres podem comprovar que les partícules que uneixen l'ànima i el cos, són totes fetes del mateix material. El problema que rau amb l'existència de Déu és que no cal una divinitat si totes les partícules que uneixen l'ànima amb el cos estan fetes del mateix material. Aleshores, Déu també queda en aquest pla de visió. No obstant això, és Déu, qui prén consciència d'ell mateix i decideix dominar la resta de l'univers i per tant, com un ésser superior.