El Príncep d'Egipte

Direcció: Brenda Chapman, Steve Hickner i Simon Wells

Direcció artística: Kathy Altieri I Richard Chávez

Producció: Jeffrey Katzenberg

Disseny de producció: Darek Gogol

Guió: Philip LaZenbnik i Nicholas Meyer

Música: Stephen Schwartz (cançons) i Hans Zimmer (banda sonora)

Fotografia: Adrian Biddle

Muntatge: Nick Fletcher

Vestuari: Kelly Kimball

País: EEUU

Any: 1998

La pel·lícula:

Esclaus treballant en condicions infahumanes

El  príncep d’Egipte és una pel·lícula animada que explica la història de l’èxode. Comença ensenyant les condicions de vida pèssimes del poble hebreu, un poble esclau privat de qualsevol llibertat i dret. Al mateix temps es veu com una mare, en un intent desesperat per salvar el seu fill de l’absurda llei de matar tots els nounats hebreus, deixa el seu propi fill al riu abandonat a la seva sort. El destí portarà a aquest nen a palau, on serà acollit per la dona del faraó i criat com un fill seu com a germà de Ramses.

Moises creix portant una vida plena de luxes, una vida digne d’un príncep d’Egipte. Això sí, el que Moises no sap és que ell no és egipci, no sap que és adoptat. Des de ben petits, el vincle amb el seu germà Ramses sembla irrompible. Un dia, en una festa organitzada per tal de celebrar el nomenament de Ramses com a príncep regent, els sacerdots li entreguen una noia vinguda del desert.

Moises ajuda a aquesta noia a escapar i mentre està fora de palau es troba amb Míriam, una esclava que assegura ser la seva germana biològica. Aquesta li explica qui és realment, d’on ve i quins són els seus orígens. És a partir d’aquí que Moises comença a indagar per tal de descobrir si la història que li ha explicat la esclava és certa. Aleshores el que descobreix és que l’any del seu naixement el faraó va portar a terme una matança de nombrosos esclaus i que ell n’era un d’ells.

Un dia, passejant per la zona on els esclaus estaven construint les obres del faraó, Moises veu com un soldat està fuetejant un esclau i, en un intent d’intentar evitar la barbàrie, mata al soldat. Arrepentit, escapa d’Egipte.

Després d’estar dies vagant pel desert, es troba amb unes noies a les quals uns abusadors les estan molestant. Ell les salva i elles, en senyal de gratitud, l’acullen i el porten a casa. Curiosament, la dona que l’acull és Sephora, la mateixa dona que temps enrere ell va ajudar a escapar de palau.

Moises és acollit pel poble de Sephora

Moises passa molt de temps amb el poble que l’acull i en passa a formar part com un ciutadà més. Finalment s’acaba casant amb Sephora.

Un dia, mentre Moises està pasturant les cabres, una s’escapa i, quan la va a buscar, al fons d’una cova troba un esbarzer flamejant que li parla. El fa descalçar i li diu que ell és Déu. Li encomana una missió: salvar el poble hebreu de l’esclavitud egípcia. Moises és mostra atemorit pensant que no serà capaç de portar a terme aquesta missió, però Déu li promet que estarà tota l’estona al seu costat i li entrega un bastó perquè pugui complir els seus prodigis.

Moises, obeint les ordres de Déu, va a Egipte per retrobar-se amb el seu antic germà, Ramses, el faraó. Però quan li explica que se li ha revelat Déu i que aquest li ordena que alliberi els esclaus, la resposta del faraó és negativa. Ramses, ofès per les exigències imposades de Moises, augmenta la jornada de treball dels esclaus.

Altre cop es troba amb la seva germana Míriam que li demana que no els abandoni. És aleshores quan Moises torna a exigir al faraó que alliberi els esclaus convertint l’aigua del riu en sang. I llença un missatge molt clar al seu poble: “hi ha una cosa que el faraó mai us podrà prendre: la vostre fe. Tingueu fe, perquè esteu a punt de veure els grans prodigis de Déu totpoderós”. És llavors quan comencen les plagues, les malalties i tots els càstigs de Déu. Déu, en un últim intent per alliberi al seu poble, ordena al poble que pinti amb la sang d’un xai les portes de les cases. En cas contrari tots els fills barons moriran. El càstig es compleix i molts nens moren, fins i tot el fill del faraó.

Ramses, desesperat pel que acaba de succeir, deixa lliure al poble hebreu. Aquest, guiat per Moises, emprèn el viatge cap a Canaan. Acompanyat de Sephora, Míriam i tots els esclaus comencen el viatge que els durà a la llibertat i una nova vida.

El poble hebreu creuant les aigües del mar Roig

Però quan sembla evident ja que són lliures, els sorprèn un atac comandat pel mateix Ramses. Moises, veient que no té sortida, doncs té davant seu el mar Roig, obeeix la veu de Déu i posant el bastó a l’aigua fa complir els seus prodigis. D’aquesta manera, el poble hebreu escapa dels soldats egipcis.

Finalment, Moises veu el seu poble lliure i els entrega els deu manaments que Déu li atorga previament.

Anàlisi:

El Príncep d'Egipte és probablement la pel·lícula bibíca que narra amb més exactitud el que dieu el llibre sagrat. És extremadament fidel al passatge bíblic. Queda molt clar el paper que juga cada personatge. Es pot veure un Ramses orgullós amb una prepotència immesurable que actua com si fos un Déu. Un Ramses que contrasta radicalment amb un Moises humil, que segueix les ordres de Déu i que tan sols anhela la llibertat del seu poble i que únicament vetlla per ell. un Moises que fins i tot sent llàstima cada vegada que succeeix una desgràcia sobre el poble que esclavitza en el seu.

També cal destacar el paper que juguen Shephora, la dona, i Míriam, la germana biològica que sempre han cregut amb ell i li han fet confiança absoluta.

Déu, un dels grans protagonistes de la pel·lícula, doncs es tracta d'un passatge bíblic, apareix constantment, no com a presència, sinó com a veu. Una veu que tan sols parla per a Moises perquè aquest faci complir els seus prodigis.

Un del errors de la pel·lícula és que es planteja com una història de bons i dolents. Es mostra un Déu que allibera al poble hebreu perquè és el correcte. El que no explica és que Déu allibera els esclaus per demostrar que ell és més poderós que qualsevol imperi, fins i tot l'egipci. Déu els allibera per recordar-los que mai no han de perdre la fe en ell.

També veiem un altre ran error: quan Moises mata al soldat egipci. A la pel·lícula el que passa és que Moises el mata per accident i penedit marxa lluny d'Egipte, tot i que Ramses intenta que es quedi i li promet immunitat. A la bíblia però, no és axò el que passa. Moises és completament conscient del que fa i mata el soldat egipci de manera voluntària i, quan Ramses s'entera del que ha fet el seu germà, decideix matar-lo. És per aquesta raó que Moises a d'escapar lluny d'Egipte.